El nostre equip decompeti.com, patrocinador de la cursa, juntament amb un dels caps de Motul Iberica, a més de ser uns dels patrocinadors, vam fer de cotxes "00" i "000" respectivament.
Abans de començar el breefing, es va fer un homenatge al desaparegut Pep Bassas, en el que van parlar gent molt propera a l'entorn de'n Pep
Aquest acte va ser una de les coses que més recordaré. Mentres en Pere Nogué (director de cursa) anava nomenant gent de l'entorn de'n Pep, l'ambient s'anava entristint mica en mica, cadascú explicava les seves històries, res que no sapiguem, ... que era un crac, un cremat, una bona persona i sempre amb el mateix encant d'aquell noi que portava un r5 amb la xicota de copilot. Després d'entregar una estatua amb el seu rostre a la seva dona i veure el seu fill aguantar-se les llàgrimes com alguns de nosaltres i quan ja la tristor s'apoderava del nostre entorn, finalment i improvitzant la situació, va apareixre un Luis Moya, que en qüestió de segons va capgirar la situació començant amb el comentari de "el cabrón de'n Pep", i continuava dient - si, "el cabróncete", es como decíamos Carlos y yo - resulta que en el tram de la Trona, no hi havia "cojones" d'atrapar en Pep, sempre anava més ràpid que ells, l'havien entrenat 1000 vegades, amon avall, proves, rodes, i res..., en Pep sempre els hi trevia uns segons, anessin amb el cotxe que fos... i va acabar amb el més important, que ja li agradaria a ell estar aqui i que nosaltres que hi som no valorem el que tenim, que estiguem per la vida i ... en fi, va posar el punt i final a aquest acte, d'una forma magistral.
La especial de Casa Tarradelles va sortir bastant bé, tot i que pecàvem de tenir un cotxe bastant llarg, a l'igual que el circuït d'osona on no hi havia maneres d'aconseguir girar les tancades curves de karts i haviem de fer us indiscriminat del freno de mà... en algunes curves va sortir bé però vam fer dos trompos... tampoc duiem direcció asistida i les manetes a vegades no donàven l'abast. En algun piano vam aixecar el cotxe a dues rodes...En GAS TRABAT cantava com podia, l'amplada de pista era bastant estreta i no te'n donaves conta de lo tancades que eren les curves fins que hi erem a sobre...sort que només feiem dues voltes, si allò arriba a durar una mica més, volquem.
Molt bon treball el del meu copi d'aquest any, en Vicens "GAS TRABAT", per més circuïts d'Osona, o bons trams, no són res si al costat no hi tens algú amb el qui hi hagi "feeling".
Gràcies a tots els que vau venir a veure i en especial a la gent de Racing-Files.com
Felicitats a tota la gent de la secció esportiva i es especial a Pere Nogué i fins l'any que ve.
2 comentaris:
tens que posar una millor suspensió, jejeje!!
Ja ho se ja... no cal que m'ho recordis, el dia abans estava desmuntant els amortiguadors per muntar unes molles que havia fet baixar de Belgica, tot semblava bé, però a l'últim moment es va fer malbé la rosca de l'amortiguador i vam ser incapasos de poder treure la molla a menys que no fdessim us de la força, i fer us de la força volia dir carregar-se l'amortiguador. Com que era divendres a la tarda, no vam tenir nassos de trobar amortiguadors pel ferro i ja veus, cap a la volta Osona amb suspensions de sèrie i resant durant tot el Rally, perquè no sortís la femella volant... la punyetera mania de deixar les coses que semblen simples, pel final...
Publica un comentari a l'entrada